PONT DE DESEMBRE

CAPITOL DE TOULOUSE
CAPITOL DE TOULOUSE
Entrevista al Director de Seguretat de la UAB
LIDIA LABERNIA, Barcelona
-Com vas fer-ho per entrar a treballar de director de seguretat de la UAB? Vas necessitar alguns estudis determinats?
Bé, jo vaig estudiar la carrera de dret i vaig treballar d’advocat un temps. Després em vaig interessar pel tema de la seguretat i vigilància i vaig fer un post-grau universitari. Al 1990 vaig començar a treballar en una empresa de seguretat, PROSEGUR, fins que finalment vaig entrar a treballar aquí a la UAB, on actualment sóc director de seguretat i treballo al despatx que tinc a l’edifici del Rectorat. La nostra empresa s’encarrega de la seguretat social, vigilància i control d’edificis, jo m’encarrego més del tema de seguretat.
Pel que fa als treballadors (o vigilants), per poder entrar a treballar han de complir uns requisits. En principi cal ser major de 18 anys, no es poden tenir antecedents penals, han de ser de nacionalitat espanyola i han de superar unes proves d’accés. Les proves o estudis les marca una llei de Seguretat Privada. Cada 4 anys, es convoca un concurs i entren a treballar aquelles persones que superen les proves.
-Portes molt temps treballant aquí?
Jo porto tres anys treballant aquí a la UAB. Abans, com ja t’he dit, vaig treballar a PROSEGUR.
Els vigilants són gent de mitjana edat, el més gran té 52 anys. La durada d’ells de treball a l’empresa és relatiu, segons el que volen ells. Si decideixen marxar marxen i, sinó, poden treballar fins que volen.
-Entre els jóvens del campus hi ha molts problemes? Teniu contacte amb ells?
En principi no hi ha molts problemes entre estudiants del campus. Normalment intervenim els dies en que hi ha manifestacions o el dia de la Festa Major de l’Autònoma. També en casos de furts a les facultats o robatoris a alumnes i personal del Campus.
El contacte amb els jóvens és diari, cada dia, ens relacionem amb ells, amb els que ens necessiten.
-Tenint en compte que normalment les forces de seguretat inciten reaccions de no acceptació entre els jóvens, creus que hi ha respecte de la gent vers vosaltres i la vostra faena?
Depèn dels col·lectius. Entre la majoria dels estudiants hi ha respecte, una bona relació.
Hi ha, però, alguns col·lectius, més reactius, que si que miren els vigilants amb certa distància
Normalment, els vigilants que van amb uniforme no estan tan ben vistos. Si tenim en compte la història de la UAB, més liberal i d’esquerres, és normal aquesta visió vers els vigilants i membres del servei de seguretat.
-Són diversos cotxes els que vigilen a la vegada? La vigilància se la reparteixen per zones?
Sí, hi ha tres cotxes que patrullen cada dia pel Campus i es reparteixen les zones. La part de la Vila Universitària, per exemple, està controla per l’empresa Vila Universitària S.A que és privada, i per la UAB, que és pública i nosaltres no hi intervenim directament, allí també tenen els seus vigilants.
Les zones es reparteixen entre els 3 vehicles, però això és relatiu perquè depèn del nombre d’incidències. Si ha més problemes en una zona, s’abandonen les que estan tranquil·les i s’ajuda.
-Els problemes, segons la zona del campus, són diferents?
Sí. A la zona del Campus on hi ha més problemes és a la perifèria. Al carril central, carril nord, a la zona dels Ferrocarrils de la Generalitat, a l’eix de Cerdanyola-Laboratoris.
Si hi ha problemes als Laboratoris per la temperatura de les neveres o qualsevol altre problema ens n’encarreguem nosaltres.
-Quins horaris de treball hi ha?
El servei de vigilància està obert les 24 hores. Els treballadors entre setmana fan torns de 8 hores. En caps de setmana i festius (Nadal, Pasqua, vacances d’estiu...) es fan torns de 12 hores.
Cal dir també que a l’estiu es treu un cotxe de patrulla i només en vigilen 2.
-Treballar aquí significa haver de viure a la Vila Universitària?
No, no solen viure aquí, però de vegades si que pareix que visquem al Campus perquè hi passem moltes hores treballant.
En algunes ocasions, si hi ha molta faena i és necessari hi ha qui es queda a dormir a L’hotel, però són dies molt puntuals.
-Quina és la zona que podeu vigilar, quins són els límits fins on podeu arribar?
Vigilem tot el campus de la UAB. Els cotxes de patrulla també passen per la Vila, però d’aquesta part se n’encarrega l’empresa Vila Universitària S.A.
-He sentit a dir que la Universitat i la Vila és una propietat privada i que la policia com la Guàrdia Civil o els Mossos d’Esquadra no hi poden intervenir, en principi. És cert, això?
Bé, això no és del tot així. El Campus és de propietat privada, com a entitat la UAB és privada, però al ser una Universitat pública sí que poden entrar.
Els Mossos d’Esquadra no intervenen perquè a la zona del Vallès no estan desplegats com a seguretat ciutadana.
Els que si que poden intervenir és el Cos Nacional de Policia o la Policia Local de Cerdanyola.
Quan hi ha algun problema de seguretat ciutadana (robatoris, per exemple) la Policia Local si que pot entrar. Quan hi ha un desordre públic (com una manifestació) només hi poden entrar si tenen permís del rector.
En principi hi ha un pacte escrit entre la Policia i la UAB. Però normalment, entren a diari.
-Com s’organitza aquest servei hi ha una jerarquia determinada entre els que treballeu de seguretat?
Si. Hi ha un director de seguretat i una directora adjunta. Sota dels directors hi ha els caps de grup de vigilància que són els que complementen els horaris dels directors durant les nits i festius i són responsables de seguretat en aquestes hores. Després hi ha una doble estructura. L’empresa de Seguretat i Vigilància, per una banda, i els Auxiliars de Control, per l’altra. Aquests tenen un cap d’equip de l’empresa a Barcelona.
També hi ha una estructura pròpia de vigilants de la UAB, que van sense uniforme, i són bidells que només treballen a les nits, els caps de setmana i durant les vacances; fan col·laboracions.
-En què consisteix la vostra faena?
Nosaltres fem controls de manteniment (panys, vidres, etc.). Tenim equips amb condicions molt adequades que estan connectats a un sistema d’alarmes.
També tractem temes de prevenció, és a dir, no només actuar quan hi ha un problema sinó, intentar evitar-lo. Ho fem amb les rondes dels vigilants.
Un altre dels serveis dels nostres vigilants és col·laborar amb el Servei Assistencial de Salut. De vegades si hi ha algun incident arriben els primers i cal fer els primers auxilis, de manera que els cal fer cursos per aprendre. Estan en continu reciclatge.
També regulem el trànsit, tot i que ho tenim més limitat perquè és part de la faena de la Policia Local i, controlem que no hi haja incendis.
Atenem les trucades dels estudiants i persones, que normalment truquen per casos de robatoris o furts.
Més concretament explicar-te que, també obrim les portes de les facultats si en alguna hora que està tancada és precís entrar-hi; també resolem alguns problemes de fora del Campus que ens afecten a nosaltres. Per exemple una vegada que es van escapar uns cavalls i van arribar fins a la rotonda de la Universitat i impedien el pas, a la vegada que eren un perill per a les persones del campus. Controlem els animals que hi ha a les facultats del campus; intervenim en cas de què hi haja gent que s’ha quedat tancada als ascensors, entre d’altres.
Els dies de Festa Major també rastregem el bosc per comprovar que cap estudiant s’ha quedat allí dormint i es fa neteja acurada de matolls.
Com anècdota d’alguns casos que ens han passat t’explicaré que un dia va entrar un ocell a una facultat i ens van trucar per a que el duguéssem al Laboratori per comprovar que no tenia la Grip Aviar. O algun any que ha entrat alguna serp a les aules i ens truquen per a que les traguessem.
-Amb l’experiència dels casos que viviu cada dia, ens podria dir què és el que acostuma a robar-se més?
Si. Es roben sobretot telèfons mòbils, moneders, ordinadors portàtils, càmares digitals, CPU’s, pantalles planes, canons de projecció i de vegades, algun cotxe. Però cal tenir en compte que el número de robatoris de cotxe ha disminuït molt. L’any 2003 se n’arribaven a robar entre 3-5 al mes. El 2004 se’n van robar 8 en tot l’any, i al 2005 un de sol. El que si que fem ara és recuperar molts cotxes. Alguns que han estats robats a ciutats de la rodalia arriben aquí al Campus.
-Sou treballadors de la Universitat o d’una empresa que té contractada la UAB?
Som una empresa a part, pertanyem a l’empresa de Seguretat Express.
-Sona molt el vostre telèfon?
Sí, cada dia el nostre telèfon sona molts cops. Al Campus hi ha 5000 terminals telefònics per poder-se posar en contacte amb nosaltres.
Cada dia ens truquen i arribem a fer fins a 420 intervencions.
-Rebeu les anomenades “trucades broma”?
No, que jo sàpiga mai n’hem rebut. Bé, potser en algun cas d’automòbils... però normalment no. Els qui contesten els telèfons a l’empresa són els auxiliars de control, no les secretàries. Allí és on hi ha situat el sistema d’alarmes. Se n’ocupen els caps de grup i, com deia, mai ens han avisat de què hi ha trucades broma.
-Fora del vostre horari de vigilància, podeu intervenir en alguns problemes si us assabenteu de què n’hi ha?
Normalment els vigilants quan acaben els seu horari laboral se’n van a casa, però en el cas de que estiguessen al Campus podrien intervenir.
De fet, els vigilants poden detenir a persones, posar-los les manilles si és precís, etc. Hi ha una llei Judicial Criminal que diu que tothom pot emmanillar una persona i posar-la a disposició de les Forces de Seguretat si està actuant en defensa pròpia. Tu mateix podries fer-ho.
-Quines millores al campus creu que s’haurien de tenir en compte?
Crec que fa falta més il·luminació, sobretot a la perifèria i a la Vila. Hi ha moltes zones on ja s’han fet millores, però al ser una entitat pública el procés tarda una mica. Aquest crec que és el punt més important en el que caldria millorar.
-Què feu amb els detinguts que agafeu al Campus?
Els portem al Rectorat, allí tenim la seu, o avisem a la Policia Local.
-Què feu per donar a conèixer el vostre servei?
Llencem algunes campanyes informatives, com per exemple la llei antitabac.
Ara hem fet unes etiquetes de color vermell on hi ha el nostre número i informació. Les enganxem als telèfons públics i així intentem donar a conèixer més el nostre servei.
-Per acabar, ens podria donar el número de seguretat per si algun lector algun dia té una emergència?
Es clar! El nostre telèfon és el 935812525
-Moltes gràcies per dedicar-nos aquest temps, vostè que té tanta faena.
La veritat és que sí (riu). No es mereixen. Gràcies a tu.
Antonia Manta Ramírez nació en Jaén i vino a Barcelona, hace 47 años, con su hija pequeña buscando a su marido que “se había escapado de casa”. Trabajó cosiendo en algunas casas de Barcelona pero perdió la vista de un ojo y tubo que dejarlo. Vivió en la calle dos años y pidió para poder comer. Cuando empezó a cobrar por vejez (280€) alquiló un almacén en la Barceloneta que le cuesta 225€, donde vive actualmente con sus dos perros y 62 gatos. Con la pensión paga el alquiler i come con el dinero que le dan los turistas y otra gente por retratarla con sus gatos, vestidos con collares muy vistosos. Estuvo enamorada y casada unos años con un hombre que “pasaba muchas horas en el bar bebiendo” y tubo tres hijos aunque uno de ellos murió a los 26 años. Cree mucho en Dios i es seguidora de Jesucristo. Reza cada noche en la playa por su hijo, las personas racistas y por la paz en el mundo. Admira el arte en las personas y le gusta estar informada de la actualidad en el mundo, al que describe como esquizofrénico. Le gusta la tranquilidad y prefiere vivir sola o en la calle antes que compartir una casa con alguien. Es amante de la naturaleza “ que contiene todos los minerales que componen a los seres humanos”.