Sostres de vidre

Lidia Labernia, Barcelona

Les desigualtats de gènere en relació al món laboral són moltes i vigents entre la societat espanyola actual. La diferencia salarial a l’hora de dur a terme una mateixa faena, la dificultat en la promoció professional o l’accés als càrrecs de responsabilitat de les empreses són alguns exemples que posen de relleu les disparitats que existeixen entre homes i dones.

Dades proporcionades per l’Institut Nacional d’Estadística ens mostren com en la trajectòria universitària les diferències entre nois i noies estudiants són considerables. Un 65% dels llicenciats són noies, el total de becaris i doctorats és molt semblant entre ambdós sexes, però en canvi, només el 20% de les dones arriben a ocupar càtedres. Per altra banda, ens diu la periodista Carme Morán que només el 3% dels “Honoris Causa” de les Universitats espanyoles són dones.

Al llarg de la història diversos sociòlegs han intentat justificar aquest fenomen. Parsons explicava aquestes diferències pel motiu del sexe, Becker parlava del càlcul del cost d’oportunitats i les feministes marxistes culpaven el capitalisme de l’opressió de les dones, però tots oblidaven el procés de socialització i l’ideal de la societat patriarcal, que es basa en l’explotació i dominació de l’home sobre la dona i el seu treball. Un fet històric que materialment pot canviar, però que continuarà mentre les persones no posen fi a l’imaginari, construït socialment, que atribueix la cura de la casa i els fills a la dona i la responsabilitat del treball públic a l’home. Un problema que culmina amb l’aparició de sostres de vidre i terres enganxifosos que discrimina, dia a dia, les dones.