Manifestar-se amb fins electorals

Lidia Labernia, Barcelona

Manifestacions, com la del passat 11 de març a Madrid, són una de les tècniques que utilitza últimament el Partit Popular per mobilitzar les masses i desacreditar el Govern de Zapatero aprofitant la conjuntura política en què es troba Espanya. Manifestacions que són completament legals, perquè la Constitució Espanyola recull que és un dret la llibertat d’expressió dels ciutadans (mentre es faci de manera pacífica i sense armes), però on caldria qüestionar el com es duen a terme i amb quina finalitat.

En referència al com podem observar que el PP mobilitza les masses, els seus simpatitzats, per sortir al carrer i criticar les accions del govern i per qüestionar cada una de les propostes del President espanyol. I cal plantejar-nos, ¿no seria més digne i fructífer que el Govern i l’oposició poguessin arribar a acords comuns, en certs temes i en la mesura que sigui possible, per tal de fer lleis amb què la població es sentís més segura i arribés a tenir l’status dels grans països europeus? Segurament fer pactes i “anar a una” permetria complir alguns dels propòsits que tots els partits contemplen en les campanyes electorals, com ara, la llei antiterrorista.
Seguint en aquesta línia caldria plantejar-se el desenvolupament intern de les manifestacions. La Constitució de 1978 inclou el dret de dignitat de la gent, i això es vulnera en aquests actes de masses on es critica i es difama sobre persones concretes. Exemples evidents serien els crits al president espanyol de “Zapatero, traidor” o “Zapatero, anticristo” corejats per la multitud manifestada a Madrid.

Pel que fa al per què de les mobilitzacions es pot entreveure un rerafons amb fins electorals. Des del Partit Popular es presenta Rajoy com alternativa a l’actual president i com a líder consolidat entre una gran part de la població. A més, transmet la idea que el govern actual està en crisi i ha fracassat a l’hora de dirigir el país, per uns motius concrets. D’una banda, en el cas de l’etarra Iñaki de Juana Chaos. S’acusa Zapatero d’haver cedit a les propostes d’ETA i atenuar la presó a De Juana davant la vaga de fam que va iniciar pels 12 anys que se li sumaven de condemna pels articles escrits al diari Gara. De l’altra, el procés de pau i el pacte antiterrorista, on es va impulsar la col·laboració entre PP i PSOE (intercanvi d’informació, actuació concertada, cerca de posicions conjuntes, etc. per defensar el dret a la vida dels ciutadans espanyols) i que a la pràctica s’ha trencat després del diàleg del president amb ETA-Batasuna.

Potser el govern no ha actuat de la millor manera possible davant aquesta complicada situació, però molts d’aquests fets amb els quals l’oposició de l’actual govern “surt al carrer” a desacreditar-lo, els aprofita per intentar recuperar allò que va perdre fa 4 anys, la direcció del Govern d’Espanya.