NOTICIA- Lidia Labernia, Barcelona

Un grup de joves activistes han dormit, aquesta nit passada, al carrer a la Gran Via de Madrid, per denunciar que els polítics no ofereixen mesures eficaces per acabar amb el problema de l’habitatge

Es tracta d’un grup que formen part de l’Assemblea contra la Precarietat i per una Vivenda Digna, que amb pancartes i vestits amb roba d’abric, han estès els seus sacs de dormir al terra amb un objectiu clar, denunciar la inestabilitat laboral dels joves i demanar solucions al Govern per tal de millorar la situació en què es troben.

Situacions com ara l’augment dels interessos de les hipoteques, les poques ajudes que s’ofereixen o els elevats preus dels pisos en relació als salaris que fan gairebé impossible que els joves puguen tenir un habitatge propi.

A Madrid la policia ha respectat la concentració que ha començat aquesta nit i que culminarà el proper dissabte amb les manifestacions que s’han convocat a les principals ciutats espanyoles.

Manifestar-se amb fins electorals

Lidia Labernia, Barcelona

Manifestacions, com la del passat 11 de març a Madrid, són una de les tècniques que utilitza últimament el Partit Popular per mobilitzar les masses i desacreditar el Govern de Zapatero aprofitant la conjuntura política en què es troba Espanya. Manifestacions que són completament legals, perquè la Constitució Espanyola recull que és un dret la llibertat d’expressió dels ciutadans (mentre es faci de manera pacífica i sense armes), però on caldria qüestionar el com es duen a terme i amb quina finalitat.

En referència al com podem observar que el PP mobilitza les masses, els seus simpatitzats, per sortir al carrer i criticar les accions del govern i per qüestionar cada una de les propostes del President espanyol. I cal plantejar-nos, ¿no seria més digne i fructífer que el Govern i l’oposició poguessin arribar a acords comuns, en certs temes i en la mesura que sigui possible, per tal de fer lleis amb què la població es sentís més segura i arribés a tenir l’status dels grans països europeus? Segurament fer pactes i “anar a una” permetria complir alguns dels propòsits que tots els partits contemplen en les campanyes electorals, com ara, la llei antiterrorista.
Seguint en aquesta línia caldria plantejar-se el desenvolupament intern de les manifestacions. La Constitució de 1978 inclou el dret de dignitat de la gent, i això es vulnera en aquests actes de masses on es critica i es difama sobre persones concretes. Exemples evidents serien els crits al president espanyol de “Zapatero, traidor” o “Zapatero, anticristo” corejats per la multitud manifestada a Madrid.

Pel que fa al per què de les mobilitzacions es pot entreveure un rerafons amb fins electorals. Des del Partit Popular es presenta Rajoy com alternativa a l’actual president i com a líder consolidat entre una gran part de la població. A més, transmet la idea que el govern actual està en crisi i ha fracassat a l’hora de dirigir el país, per uns motius concrets. D’una banda, en el cas de l’etarra Iñaki de Juana Chaos. S’acusa Zapatero d’haver cedit a les propostes d’ETA i atenuar la presó a De Juana davant la vaga de fam que va iniciar pels 12 anys que se li sumaven de condemna pels articles escrits al diari Gara. De l’altra, el procés de pau i el pacte antiterrorista, on es va impulsar la col·laboració entre PP i PSOE (intercanvi d’informació, actuació concertada, cerca de posicions conjuntes, etc. per defensar el dret a la vida dels ciutadans espanyols) i que a la pràctica s’ha trencat després del diàleg del president amb ETA-Batasuna.

Potser el govern no ha actuat de la millor manera possible davant aquesta complicada situació, però molts d’aquests fets amb els quals l’oposició de l’actual govern “surt al carrer” a desacreditar-lo, els aprofita per intentar recuperar allò que va perdre fa 4 anys, la direcció del Govern d’Espanya.

Sostres de vidre

Lidia Labernia, Barcelona

Les desigualtats de gènere en relació al món laboral són moltes i vigents entre la societat espanyola actual. La diferencia salarial a l’hora de dur a terme una mateixa faena, la dificultat en la promoció professional o l’accés als càrrecs de responsabilitat de les empreses són alguns exemples que posen de relleu les disparitats que existeixen entre homes i dones.

Dades proporcionades per l’Institut Nacional d’Estadística ens mostren com en la trajectòria universitària les diferències entre nois i noies estudiants són considerables. Un 65% dels llicenciats són noies, el total de becaris i doctorats és molt semblant entre ambdós sexes, però en canvi, només el 20% de les dones arriben a ocupar càtedres. Per altra banda, ens diu la periodista Carme Morán que només el 3% dels “Honoris Causa” de les Universitats espanyoles són dones.

Al llarg de la història diversos sociòlegs han intentat justificar aquest fenomen. Parsons explicava aquestes diferències pel motiu del sexe, Becker parlava del càlcul del cost d’oportunitats i les feministes marxistes culpaven el capitalisme de l’opressió de les dones, però tots oblidaven el procés de socialització i l’ideal de la societat patriarcal, que es basa en l’explotació i dominació de l’home sobre la dona i el seu treball. Un fet històric que materialment pot canviar, però que continuarà mentre les persones no posen fi a l’imaginari, construït socialment, que atribueix la cura de la casa i els fills a la dona i la responsabilitat del treball públic a l’home. Un problema que culmina amb l’aparició de sostres de vidre i terres enganxifosos que discrimina, dia a dia, les dones.

Tancar la porta al veí

Segons s’ha publicat, fa alguns dies, en certs mitjans de comunicació, el proper dia 25 d’abril, dia que a València es commemora el tres-centè aniversari de la Batalla d’Almansa, es tancaran els repetidors que permeten sintonitzar la Televisió de Catalunya a la Comunitat Valenciana. El govern català i valencià estan negociant un pacte de reciprocitat de les emissions de TV3 i Canal 9, però el president Camps ha iniciat un procés judicial que continua endavant i si no s’arriba a un acord el jutjat del contenciós administratiu de València podria autoritzar el Consell per tancar el primer repetidor, el que es troba a Mondúver (la Safor). Aquest intent del govern de censurar TV3, després de més de 20 anys d’emissió, viola el drets d’expressió i a la lliure informació dels ciutadans que recull la Constitució espanyola en el seu article número 20 i va en detriment de les tendències mundials actuals.

Estem a l’era de la informació, de la globalització, de la fi dels obstacles entre països, “d’estar oberts a tot i a tothom”. Des dels receptors instal·lats a les cases podem captar centenars de canals d’arreu del món, però a València, en aquests moments i amb aquest acte, sembla que es negui la pluralitat mediàtica i es tanca la porta a un mitjà veí que ofereix continguts alternatius i opinions amb punts de vista concrets. Paraules semblants utilitza el president de l’Intergrup de Minories Tradicionals, Nacionals i Llengües Regionals del Parlament europeu, Csaba Tabajdl, preocupat davant aquesta iniciativa que no respecta la diversitat i la llibertat d’expressió.

El president valencià, Francesc Camps i el PP, consideren que TV3 està emetent de manera il·legal i que utilitza uns canals de televisió digital terrestre la gestió del quals són competència de la generalitat valenciana. Realment però, les emissions de TV3 no són il·legals ni poden ser-ho perquè la cadena emet tenint tots els permisos en regla, i a més, responen a la voluntat d’un grup com Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i de milers de valencians que quan Televisió de Catalunya va començar a emetre a ple rendiment, amb els fons propis van comprar els repetidors i els van instal·lar a la

Comunitat. El que si seria inconstitucional és que el president reprimís el dret als ciutadans de rebre i elegir qualsevol opció de l’oferta que disposa el seu territori, que origini rivalitats i creï crispació entre una societat que fa segles que comparteix una llengua i una identitat, en comptes de buscar solucions que convencin a tothom.

Darrere aquestes gestions, sorgides amb poc temps, i la polèmica que tot això comporta s’hi pot entreveure un rerafons amb fins polítics. Estem a un mes de les eleccions autonòmiques i locals i el president Camps es juga la presidència de la Generalitat. Amb el tancament de TV3 el PP reforça els vots dels anticatalanistes i centre-dretistes i obliga els socialistes a posicionar-se i ser titllats de catalanistes, cosa que els beneficiarà.